L’Ajuntament llança una iniciativa per recuperar el consum de temporada i reivindicar el producte de proximitat amb un lema que manté el topònim valencià, però està redactat en castellà
El Camp d’Elx va produir l’any passat prop de 24.000 tones de fruites i verdures. Pimentons, magranes, carabasses, bròcoli, coliflor, melons, figues, bacores, síndries o cogombres formen part d’un calendari agrícola que l’Ajuntament vol tornar a acostar als consumidors a través de la nova campanya «Si es de temporada, es del Camp d’Elx».
La iniciativa de la Regidoria de Medi Ambient pretén recuperar una idea cada vegada menys present en una alimentació globalitzada: que no totes les fruites i verdures tenen la mateixa temporada i que una part important d’eixos productes es cultiven a pocs quilòmetres de la ciutat.
La campanya es difondrà mitjançant xarxes socials, mupis, bosses reutilitzables i calendaris on s’indicarà quins són els principals productes de cada moment de l’any.
Setembre, per exemple, és temps de pimentó; a l’octubre arriben la magrana mollar i la carabassa; al desembre guanyen protagonisme el bròcoli i la coliflor; mentre que l’estiu concentra el meló, les figues, les bacores, la síndria o el cogombre.
24.000 tones produïdes al terme municipal
El volum dona una idea del pes que continua tenint l’agricultura dins del terme municipal.
Al voltant de 24.000 tones de fruites i verdures van eixir l’any passat del Camp d’Elx, segons les dades difoses amb motiu de la campanya.
Una part d’eixa producció arriba directament als consumidors a través dels mercadets agrícoles. Només el d’Altabix, que se celebra cada dimecres, reuneix més de 50 parades de venda de productes agrícoles.
El regidor de Medi Ambient, José Antonio Román, ha defensat que els mateixos il·licitans han de convertir-se en «ambaixadors» dels productes del camp i conéixer quin és el millor moment per consumir-los.
Camp d’Elx, però en castellà
La campanya deixa, però, una contradicció difícil d’ignorar.
El mateix Ajuntament reivindica expressament la denominació Camp d’Elx, el topònim tradicional en valencià que identifica l’espai rural del municipi, però el lema que ha difós en la presentació està redactat en castellà: «Si es de temporada, es del Camp d’Elx».
Només el topònim conserva el valencià.
La pregunta és inevitable: com es pot reivindicar el Camp d’Elx, la seua identitat i les seues particularitats, sense utilitzar també la llengua en què el mateix territori ha construït històricament el seu nom?
No es tracta només d’una qüestió de traducció.
El lèxic agrícola, els noms de les partides rurals, els sistemes tradicionals de reg, els cultius i una part considerable de la memòria oral del Camp d’Elx estan íntimament vinculats al valencià. La llengua forma part també del patrimoni immaterial d’eixe territori que la campanya pretén posar en valor.
Resulta especialment cridaner que siga possible parlar institucionalment de Camp d’Elx mientras la resta del missatge es formula en una altra llengua, com si el topònim poguera separar-se del context cultural que li dona sentit.
Consumir de temporada per mantindre viu el camp
Més enllà d’aquesta qüestió, la iniciativa planteja un objectiu que afecta directament la supervivència del sector primari local.
Comprar producte de temporada i de proximitat redueix la distància entre productor i consumidor i contribueix a mantindre activitat econòmica en les explotacions agrícoles del municipi.
La campanya coincideix, a més, amb l’inici de la temporada de la Granada Mollar d’Elx, un dels productes més identificables de l’agricultura local.
Les 24.000 tones produïdes l’últim any recorden que el Camp d’Elx continua sent molt més que paisatge.
És territori productiu, economia, patrimoni, cultura.
I també llengua.
